El mètode s’explica a través de la neuroeducació, la ciència que fusiona la psicologia educativa (conductes i entorns), la neurociència (funcions cerebrals) i la pedagogia (procediments d’aprenentatge). Justifica tot mètode aplicat amb la intenció d’optimizar el procés d’aprenentatge, transformant el coneixement en quelcom aplicable a la vida diària des de l’emoció.
La neuroeducació estableix que la repetició no genera aprenentatge: cal buscar l’experiència unida a les emocions positives per promoure aprenentatges sòlids. Cal crear un bon context educatiu, basat en crear sorpresa i donar lloc a imaginar solucions als problemes plantejats, augmentant les connexions entre les diferents àrees del cervell i afavorint la fixació dels coneixements.
La neuroeducació estableix que la repetició no genera aprenentatge: cal buscar l’experiència unida a les emocions positives per promoure aprenentatges sòlids. Cal crear un bon context educatiu, basat en crear sorpresa i donar lloc a imaginar solucions als problemes plantejats, augmentant les connexions entre les diferents àrees del cervell i afavorint la fixació dels coneixements.
Cal treure partit del fet que l’activitat física representa un element potenciador de l’aprenentatge, doncs eleva la producció d’endorfines, causant ben estar físic i mental i afavorint la plasticitat cerebral. La combinació de reptes i diversió en format jugat desperta l’emissió de neurotransmissors precursors de l’aprenentatge. Per altra banda, l’exercitació motriu constant, sense llargues esperes, promou la plasticitat cerebral i l’activació de la capacitat per adquirir habilitats y millorar les existents. Un cervell oxigenat optimitza l’aprenentatge.
El joc ofereix diversió i riure; aquests aspectes augmenten els nivells d’enzims en el cervell generant noves connexions que augmenten la capacitat de recepció de nous coneixements associats a emocions positives.
Així doncs, el mètode Natació 3.0 desenvolupat en tots els centres esportius gestionats per IGE BCN S.L. pretén establir un marc educatiu basat en el protagonisme de l’alumne i en generar entusiasme envers les habilitats aquàtiques a través d’activitats molt dinàmiques centrades en aprendre jugant com a estratègia d’ensenyament; respectant sempre els diferents ritmes d’aprenentatge i potenciant les estratègies individuals.
La distribució de l’espai serà la més àmplia possible per afavorir la riquesa motriu, el temps real de pràctica dins l’aigua i la combinació d’elements bàsics jugats amb aprenentatges tècnics de natació. El material didàctic i esportiu va més enllà de ser únicament un element propi de l’aprenentatge de la natació, doncs el seu paper motivador esdevé clau.
L’aspecte motivacional cap a l’activitat afavoreix l’interès i la consecució dels objectius plantejats, així com l’adhesió i la permanència dels alumnes a l’activitat. El joc, entès com l’àmbit natural de desenvolupament infantil i el seu factor de diversió inherent, fan que tot allò que s’aprengui dins d’aquest context quedi lligat a emocions positives.
El cervell necessita emocionar-se per aprendre de forma sòlida; a través de l’experimentació de situacions interessants (learning by doing), els alumnes despertaran l’emoció per aprendre.
L’equip tècnic ha de mostrar passió i entusiasme per la tasca docent, doncs és clau per despertar la il·lusió per aprendre: els alumnes no aprenen de qui no els agrada ni els genera curiositat.